cada dia de pluja, hem de donar les gràcies
La benedicció de l'aigua
El dimecres passat dia 23, alguns li donaven el qualificatiu
de “dia de gossos”, “dia passat per aigua”, “fàstic de dia”, …....... i altres
qualificatius per l'estil. Per a mi, va ser un dia esplendit. I perquè?. Perquè
va ploure.
Ho sento però hui en la meua columna, em vaig a permetre,
no, no una lliçó, no, però si, una reflexió sobre l'aigua com un bé, l'aigua
com diu l'eslògan, “L'aigua és vida”.
Hem vist com ens cau una quantitat d'aigua des de les
altures sense haver-la demaná, no ens cobren res, trastorna els nostres hàbits
i ens molesta. No podem suportar la molèstia, encara que el que va ocórrer el
dimecres es repetix en comptades ocasions l'any.
Després, vista la facilitat de cauren, no ens expliquem, que
eixa aigua que ens cau del cel, que no costa res produir-la, l'Ajuntament ens
passe una factura per ella.
Cada dia, en diversos moments, realitzem una acció sobre un
mecanisme, del qual sorgix l'aigua, aprofitant-la (o no), per a usos que poden
ser, des de la neteja personal, en la cuina, jardí, piscina o neteja de
l'automòbil. En tots els casos, és tan fàcil , sorgix tan espontània que, com
pot ser que ens cobren per quelcom que cau del cel?. Esta ultima pregunta dubte
que ens la plantegem, ja que és tal la rutina, que l'aigua constituïx un
element que ha d'eixir pel lloc establit, sí o sí.
L'aigua, que en un altre articule defenia com consumible, en
la mateixa calitat que l'embotellada,
constituïx per al ser humà, entre el 65 – 70 % del seu cos.
Mes de la mitat !!!!. Tant?.
Este matí, el cap (l´Alcalde), ha vingut a l'oficina i ha
preguntat:
- Vicent, els nivells hauran pujat, no?.
- Ara anava a
Benigembla a mesurar, però és prompte, fins dins de deu o quinze dies no
s'estabilitza. Però segur que tenim una bona pujada.
- El riu ha
baixat.
- Si però des
de dalt no, i tampoc a passat per Gata.
- Bo, quan ho
sàpies ja em dius quelcom.
Este dialec, es repetix quasi sempre, quan es produïx un
episodi de pluges intens, i que ja ens és familiar, “la gota freda”. El cap va
coneixer al significat del dialec, al primers anys de la seua jefatura.
Però, realment, l'aigua de l'aixeta que costa?. Quins gastos
té?, perquè hàgem de pagar la voluminosa factura que SUMA, ens ha remés estos
dies, i que correspon als sis últims mesos de l'any 2010.
L'aigua que en grans quantitats cau en la nostra zona, a causa
de l'especial ubicació de les
muntanyes, es filtra través de les roques
calcàries, que per la seua composició, són poroses, A més els llits dels
barrancs i el riu Xaló, són graves que absorbixen qual esponja, l'aigua,
expulsant la sobrant.
Per a posar eixa aigua en l'element de la nostra cuina o
bany, s'ha d'extraure des d'una profunditat. La profunditat del aigua o nivell,
és millor o pitjor segons el règim de pluges. Els motors que realitzen la
funció d'extracció produïxen consums elèctrics extraordinaris i no comparables
amb la quantitat d'aparells i llumenetes que hi ha en la nostra casa. Les
canonades que suporten el transport d'aigua i els cinc centres de transformació
(CT), el manteniment dels CT, el clor i equipaments de regulació, reparacions,
personal i administració, hi ha que anar suman-to. Les obligatories
analítiques, eñs estudis de necessitats
i l´execució de les mateixes.
Com es veu, no tant sols es obrir l´aixeta, hi ha un mon de
guilindaines que mantindre a ratlla, per a que l´aigua aplege al teu grifo,
amic.
Sí, l'aigua té un cost, perquè, cal desplaçar-la des de la
seua ubicació fins a les nostres còmodos
cuartos de bany o funcionals cuines.
Per això, este matí, després de les pluges, hem anat als
pous per comprovar l'estat de l'esponja de la què nosaltres ens servim. Amb
equips adients, o a la manera antiga, hem fet la medició o comprovació del
nivell, és un ritu amb què confirmem el bon estat de salut i la capacitat de
resistència contra la sequera, i ens permet albirar un estiu tranquil i amb el
servici bàsic de l'aigua, assegurat.
El resultat de la medició hui, ha sigut satisfactori. Hi ha que esperar uns dies per a que l'aigua
s'estabilitze en l'esponja i tornar a mesurar la pujada dels nivells. Les dades
comparades amb el historic existent, completa el estudi del efecte de les
plujes. Plujes que ens han fet la guitxa estos dies, pero un gran benefici per
a completar el que diem “Cicle de l´aigua”.
![[Img #2895]](upload/img/periodico/img_2895.jpg)
Per això, sapieu que, cada dia de pluja, hem de donar les
gràcies al responsable d'eixes pluges, cregau amb qui cregau, perquè, les
plujes reposen l'aigua als llocs on te el seu magacent, per a despres,
donar-mos la vida.
I nosaltres sense pensar moltes vegades la malgastem
alegrement.
Vicent
Ibañez
El dimecres passat dia 23, alguns li donaven el qualificatiu de “dia de gossos”, “dia passat per aigua”, “fàstic de dia”, …....... i altres qualificatius per l'estil. Per a mi, va ser un dia esplendit. I perquè?. Perquè va ploure.
Ho sento però hui en la meua columna, em vaig a permetre, no, no una lliçó, no, però si, una reflexió sobre l'aigua com un bé, l'aigua com diu l'eslògan, “L'aigua és vida”.
Hem vist com ens cau una quantitat d'aigua des de les
altures sense haver-la demaná, no ens cobren res, trastorna els nostres hàbits
i ens molesta. No podem suportar la molèstia, encara que el que va ocórrer el
dimecres es repetix en comptades ocasions l'any.
Després, vista la facilitat de cauren, no ens expliquem, que eixa aigua que ens cau del cel, que no costa res produir-la, l'Ajuntament ens passe una factura per ella.
Cada dia, en diversos moments, realitzem una acció sobre un mecanisme, del qual sorgix l'aigua, aprofitant-la (o no), per a usos que poden ser, des de la neteja personal, en la cuina, jardí, piscina o neteja de l'automòbil. En tots els casos, és tan fàcil , sorgix tan espontània que, com pot ser que ens cobren per quelcom que cau del cel?. Esta ultima pregunta dubte que ens la plantegem, ja que és tal la rutina, que l'aigua constituïx un element que ha d'eixir pel lloc establit, sí o sí.
L'aigua, que en un altre articule defenia com consumible, en la mateixa calitat que l'embotellada, constituïx per al ser humà, entre el 65 – 70 % del seu cos.
Mes de la mitat !!!!. Tant?.
Este matí, el cap (l´Alcalde), ha vingut a l'oficina i ha preguntat:
- Vicent, els nivells hauran pujat, no?.
- Ara anava a
Benigembla a mesurar, però és prompte, fins dins de deu o quinze dies no
s'estabilitza. Però segur que tenim una bona pujada.
- El riu ha
baixat.
- Si però des
de dalt no, i tampoc a passat per Gata.
- Bo, quan ho sàpies ja em dius quelcom.
Este dialec, es repetix quasi sempre, quan es produïx un episodi de pluges intens, i que ja ens és familiar, “la gota freda”. El cap va coneixer al significat del dialec, al primers anys de la seua jefatura.
Però, realment, l'aigua de l'aixeta que costa?. Quins gastos té?, perquè hàgem de pagar la voluminosa factura que SUMA, ens ha remés estos dies, i que correspon als sis últims mesos de l'any 2010.
L'aigua que en grans quantitats cau en la nostra zona, a causa
de l'especial ubicació de les muntanyes, es filtra través de les roques
calcàries, que per la seua composició, són poroses, A més els llits dels
barrancs i el riu Xaló, són graves que absorbixen qual esponja, l'aigua,
expulsant la sobrant.
Per a posar eixa aigua en l'element de la nostra cuina o bany, s'ha d'extraure des d'una profunditat. La profunditat del aigua o nivell, és millor o pitjor segons el règim de pluges. Els motors que realitzen la funció d'extracció produïxen consums elèctrics extraordinaris i no comparables amb la quantitat d'aparells i llumenetes que hi ha en la nostra casa. Les canonades que suporten el transport d'aigua i els cinc centres de transformació (CT), el manteniment dels CT, el clor i equipaments de regulació, reparacions, personal i administració, hi ha que anar suman-to. Les obligatories analítiques, eñs estudis de necessitats i l´execució de les mateixes.
Com es veu, no tant sols es obrir l´aixeta, hi ha un mon de guilindaines que mantindre a ratlla, per a que l´aigua aplege al teu grifo, amic.
Sí, l'aigua té un cost, perquè, cal desplaçar-la des de la
seua ubicació fins a les nostres còmodos
cuartos de bany o funcionals cuines.
Per això, este matí, després de les pluges, hem anat als pous per comprovar l'estat de l'esponja de la què nosaltres ens servim. Amb equips adients, o a la manera antiga, hem fet la medició o comprovació del nivell, és un ritu amb què confirmem el bon estat de salut i la capacitat de resistència contra la sequera, i ens permet albirar un estiu tranquil i amb el servici bàsic de l'aigua, assegurat.
El resultat de la medició hui, ha sigut satisfactori. Hi ha que esperar uns dies per a que l'aigua s'estabilitze en l'esponja i tornar a mesurar la pujada dels nivells. Les dades comparades amb el historic existent, completa el estudi del efecte de les plujes. Plujes que ens han fet la guitxa estos dies, pero un gran benefici per a completar el que diem “Cicle de l´aigua”.
Per això, sapieu que, cada dia de pluja, hem de donar les gràcies al responsable d'eixes pluges, cregau amb qui cregau, perquè, les plujes reposen l'aigua als llocs on te el seu magacent, per a despres, donar-mos la vida.
I nosaltres sense pensar moltes vegades la malgastem alegrement.
Vicent Ibañez
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.212