Els canvis

Ens trobem en un món de canvis ràpids, massa ràpids, per a que ens puguem adaptar; o sentir falta, d’allò que estem perdem. Quan llig un article parlant sobre l’Espanya dels últims 30 anys, una paraula apareix constantment: “canvi.”


En 1982, el PSOE ens presentaria sota el lema, “Por el cambio.” I, sense cap dubte, Espanya ha canviat, i tant que ha canviat.


Els canvis han segut tants, i tant ràpids, que seria difícil reconèixer aquella societat de fa trenta anys en la societat en la que vivim hui.


Quan parlem de canvis, podem parlar positivament, o no, de la transformació que ha esdevingut en els nostres pobles i ciutats i, fins i tot, en la nostra gent.


Tal volta, una de les grans dificultats es analitzar els canvis a la llum del que em aconseguit, i del que em perdut. Dependrà molt del balanç que fem, les conclusions a les que arribem.


Al mateix temps, els vells problemes es fan nous quan menys ens esperàvem. Encara que tot siga dit, la llum vermella escridassava per a que tot plegat frenarem i reflectirem cap on anaven.


Qui se’n recorda ja de la crisis dels anys 70 que arribaria a casa nostra a finals d’aquella dècada. Els valencians començaven a viure la nova llibertat trobada, i ja ens enfrontàvem en una crisis econòmica que colpejava tot el mon. El futur es veia negre. El govern espanyol esta debilitat. Les tensions es vivien fortament, i... se’n veia un futur incert.


En aquell moment, un jove va aparèixer amb un lema que va cridar l’atenció, i aquells “rojos peligrosos” varen aconseguir que la gent confiarà amb ells. “Adelante... por el cambio” cridava amb fermesa Felipe Gonzalez. Els calia somniar de nou.

video

IVsmAxo4mG8

id

ytapiplayer_IVsmAxo4mG8_2203

width

325

height

265

tipo

YOUTUBE

Ara, novament, ens trobem davant una crisis que sembra ha vingut per a quedar-se, diuen els mes negatius. Però ens cal somniar de nou.


El món canvia ràpidament. La memòria ens fa oblidar els titulars d’ahir, perquè hui ens trobem davant de nous. Tot passa massa ràpid al nostre davant per a trobar respostes certes. Hi han tantes demandes, tantes decisions, i tantes...


“Pareu la premsa,” era el crit que despertava els diaris a una nova realitat que estava mudant a cada instant.


I, si tot passa ràpidament, una certesa tinc, no hi ha res nou sota el cel.


Davant de tot, ens cal recuperar la capacitat de creure. Creure en el canvi, en el dema, en Benissa... i, perquè no, en nosaltres mateixos. El destí s’escriu hui. El demà es el que decidim en este moment.


No puc deixar de pensar, si podem trobar de nou l’esperança, quan tot ens diu que això es sols una cosa del passat. Serem els protagonistes del nostre futur, com varen ser aquells joves benissers que anaren a l’arròs, o que varen immigrar per a buscar un millor futur pels seus fills (nosaltres).


Decidim ara com volem que este temps siga. Aturat en el camí, observa el futur... comença en el passat. Les nostres vides es troben lligades al que som, valencians, i al que podem ser.


Hui es el primer dia del teu futur. Escriu-lo.

Josep M. Rossello

http://bisbejosep.blogspot.com/