amb nostàlgia
Anem al llit
Deia el meu amic Fernando López en La Columna d'este Diari, amb el
titul, “ Quan la informació es devalua”, que “ …Sempre es busca donar el
toc de notícia, d'interés, el toc que d'alguna forma, justifique
l'injustificable, la presència encoberta de publicitat travestida en
informació, quelcom d'una baixesa moral tremenda, i si ho és, és perquè
tenen fets càlculs ràpids aproximadament 6 hores diàries d'anuncis
publicitaris distribuïdes entre 24 hores d'emissió d'un canal, però no
els basta evidentment, han de contaminar amb publicitat fins a la
informació.” Definicio-explicacio amb el que estic d´acord i subscric.
Però hui vull cridar l'atenció, sobre el segment horari de les 17.00 hores a les 21.00 hores.
Vaig començar a deixar de fumar,(perdó) veure televisió, quan ja no vaig
poder suportar mes la progarmacio i les notícies de Canal 9, i em deixi
del tot el dia que els hereus de Jesús de Polanco li van traspassar a
l'exemplar ciutadà Caine (Berlusconi) la Quatre i Canal +. Deia Fer, que
“la publicitat encoberta”, i jo vull tractar del negoci de la
publicitat, que tranforma al mig en un monstre de molts caps, els quals
ataquen a tots els estrats d'edat i ara en refereix a un.
L'horari de 17.00 a les 21.00 hores, sempre ha sigut l'horari dels
xiquets. Almenys eixe és l'horari en què els xiquets habitualment estan a
casa. Tots hem observat la transformació de les televisions com
emisores de publicitat i que no respecten a ningú. Ens absorbixen i no
ens adonem, crea opinió i consumisme. Crea xafardeig, maledicència,
chabacanez, indecència i idiotesa suprema.
Els que ja tenim una edat, recordem amb nostàlgia a la parella formada,
per Boliche i Chapinete. Però quan van arribar els Chiripitiflauticos,
llavors si, eixos si que divertien. Valentina, tan fina com una sardina,
la xica del grup. El Capità Tan, que sempre estava amb “els seus
viatges per tot el llarg i ample d'este món”. Locomotoro, conductor de
tot menys del colze, que se li movien les galtes i que podia doblegara
mes que la Torre de Pisa. El tio Aquil•les i els germans Malasombra que
eren “roïns de veritat i eren com una espina que només sabien punxar, I
mes roïns que la quina”. També vingue despres Poquito i Mandolio amb el
seu Leocadius Augustus Tremebundus.
- Recordar la cançó de Valentina:
“ Federico burrito orejon,
ya nos tre una cancion .
sentado en su carro verde“
con asientos de algodon.
- Els germans Malasombra:
"Somos malos Malasombra,
somos malos de verdad,
somos como una espina
que solo sabemos pinchar,
¡Y mas malos que la quina!"
A partir de 1972, els pallassos de la tele, els Aragó, amb el seu crit
¿Como estan ustedes?, amb Gabi, Fofo Miliky, Fofito i Milikito, ens van
tindre encantats davant de la pantalla, amb cançons, els esquetx i les
gràcies de l'extraordinari Fofo. Les cançons de “La gallina turuleca”,
“Hola, don pepito” o “Susanita té un ratolí”, ens van divertir
sanament. I les nostres mares i iaies també, perquè els salvem de Caca
de luxe, Tomaques i altres xafardejos immunds que no envenenaven les
consciències ni de majors ni xicotets.
La publicitat i una altra vegada el guany fàcil i el balanç de
resultats, esta sobre la funció didàctica, d'entreteniment, d'informació
veraç, la distracccion sana i l'interés per la salut mental i psíquica
de les persones.
Les televisions privades s'han convertit en pantalles de publicitat, i
pareix que la injuriada televison publica TVE1 i La 2, s'estan
convertint en les Cenicientes de la TV, encara que inclús li queden unes
vetes rosa, que la seua retirada seria la ginda que coronària el seu
nou resurguir. Convertir-se en un producte de qualitat.
I ara, per a acabar, imitant la família telerin, els cante:
“traigo un recado de parte de la Tele:
Ya va siendo hora
que los peques
nos vayanos a la cama
¡¡ Hale !!
Vamos a la cama
que hay que descansa
para que mañana
podamos madrugar”.
Vicent Ibañez
htth://www.vicentmarroixest.cat
Deia el meu amic Fernando López en La Columna d'este Diari, amb el
titul, “ Quan la informació es devalua”, que “ …Sempre es busca donar el
toc de notícia, d'interés, el toc que d'alguna forma, justifique
l'injustificable, la presència encoberta de publicitat travestida en
informació, quelcom d'una baixesa moral tremenda, i si ho és, és perquè
tenen fets càlculs ràpids aproximadament 6 hores diàries d'anuncis
publicitaris distribuïdes entre 24 hores d'emissió d'un canal, però no
els basta evidentment, han de contaminar amb publicitat fins a la
informació.” Definicio-explicacio amb el que estic d´acord i subscric.
Però hui vull cridar l'atenció, sobre el segment horari de les 17.00 hores a les 21.00 hores.
Vaig començar a deixar de fumar,(perdó) veure televisió, quan ja no vaig
poder suportar mes la progarmacio i les notícies de Canal 9, i em deixi
del tot el dia que els hereus de Jesús de Polanco li van traspassar a
l'exemplar ciutadà Caine (Berlusconi) la Quatre i Canal +. Deia Fer, que
“la publicitat encoberta”, i jo vull tractar del negoci de la
publicitat, que tranforma al mig en un monstre de molts caps, els quals
ataquen a tots els estrats d'edat i ara en refereix a un.
L'horari de 17.00 a les 21.00 hores, sempre ha sigut l'horari dels
xiquets. Almenys eixe és l'horari en què els xiquets habitualment estan a
casa. Tots hem observat la transformació de les televisions com
emisores de publicitat i que no respecten a ningú. Ens absorbixen i no
ens adonem, crea opinió i consumisme. Crea xafardeig, maledicència,
chabacanez, indecència i idiotesa suprema.
Els que ja tenim una edat, recordem amb nostàlgia a la parella formada,
per Boliche i Chapinete. Però quan van arribar els Chiripitiflauticos,
llavors si, eixos si que divertien. Valentina, tan fina com una sardina,
la xica del grup. El Capità Tan, que sempre estava amb “els seus
viatges per tot el llarg i ample d'este món”. Locomotoro, conductor de
tot menys del colze, que se li movien les galtes i que podia doblegara
mes que la Torre de Pisa. El tio Aquil•les i els germans Malasombra que
eren “roïns de veritat i eren com una espina que només sabien punxar, I
mes roïns que la quina”. També vingue despres Poquito i Mandolio amb el
seu Leocadius Augustus Tremebundus.
- Recordar la cançó de Valentina:
“ Federico burrito orejon,
ya nos tre una cancion .
sentado en su carro verde“
con asientos de algodon.
- Els germans Malasombra:
"Somos malos Malasombra,
somos malos de verdad,
somos como una espina
que solo sabemos pinchar,
¡Y mas malos que la quina!"
A partir de 1972, els pallassos de la tele, els Aragó, amb el seu crit
¿Como estan ustedes?, amb Gabi, Fofo Miliky, Fofito i Milikito, ens van
tindre encantats davant de la pantalla, amb cançons, els esquetx i les
gràcies de l'extraordinari Fofo. Les cançons de “La gallina turuleca”,
“Hola, don pepito” o “Susanita té un ratolí”, ens van divertir
sanament. I les nostres mares i iaies també, perquè els salvem de Caca
de luxe, Tomaques i altres xafardejos immunds que no envenenaven les
consciències ni de majors ni xicotets.
La publicitat i una altra vegada el guany fàcil i el balanç de
resultats, esta sobre la funció didàctica, d'entreteniment, d'informació
veraç, la distracccion sana i l'interés per la salut mental i psíquica
de les persones.
Les televisions privades s'han convertit en pantalles de publicitat, i
pareix que la injuriada televison publica TVE1 i La 2, s'estan
convertint en les Cenicientes de la TV, encara que inclús li queden unes
vetes rosa, que la seua retirada seria la ginda que coronària el seu
nou resurguir. Convertir-se en un producte de qualitat.
I ara, per a acabar, imitant la família telerin, els cante:
“traigo un recado de parte de la Tele:
Ya va siendo hora
que los peques
nos vayanos a la cama
¡¡ Hale !!
Vamos a la cama
que hay que descansa
para que mañana
podamos madrugar”.
Vicent Ibañez
htth://www.vicentmarroixest.cat
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.134