El pregón de María Moragues Sacedón da inicio a las fiestas patronales de Senija

La iglesia parroquial de Santa Catalina Mártir en Senija, acogió en la tarde de ayer el acto del pregón oficial a cargo de María Moragues Sacedón, acto que ha dado el pistoletazo de salida a las fiestas patronales de esta bella localidad.

La primera persona en tomar la palabra durante el acto, fue la festera, María Eugenia Argudo, quien en representación de la comisión de fiestas 2016, agradeció  la colaboración de todos los vecinos de la población, dejando claro  que "este apoyo hace posible que las fiestas patronales salgan adelante" . A continuación,  presentó a María Moragues Sacedón, pregonera oficial de las fiestas patronales en honor a Santa Catalina Martir.

Hija de Senija

María, Moragues Sacedón,  nació y se crió en la localidad, aunque tras finalizar sus estudios -recordemos que es Ingeniero técnico industrial en mecánica e ingeniero industrial en producción por la Universidad politécnica de Valencia-  como otros muchos jóvenes en su época eligió buscar una salida profesional en otras regiones del territorio, recayendo en la vecina Cataluña, donde en la actualidad desarrolla su labor como responsable de acabados en la planta de producción de Seat, en la ciudad de Martorell.

Su discurso, interrumpido en ocasiones por la emoción del momento, fue seguido con muchísima atención por un gran número de vecinos que llenaban la iglesia parroquial de Santa Catalina Martir, un discurso que por su belleza y por su interés reproducimos de manera íntegra:

Molt bona nit a tots.

 

Com no podria ser d’una altra manera vull començar agraint molt sincerament aquesta oportunitat que se m’ha donat de donar el tret de surtida de les festes del poble de Senitja aquest any 2016. Amb aquest senzill gest já s’ha obrat un petit miracle: i es que hem aconseguit que mon pare surti de casa!! Nomes per veure’l aqui ja han valgut la pena els 500km d’autopista i els ratos que he passat preparant aquest discret pregó.

 

Sincerament, encara ara em costa de creure que avuí hi sigui aqui fent el pregó de les festes. Fa tan de temps que visc fora del poble, vinc tan poquet i quan vinc passo tan poquet de temps aqui que pensava que ningú no s’enrecordaria de mi. Viure al final del carrer del pou tampoc ajuda molt a trobar-me amb ningú quan vinc…

 

Suposo que nomes per l’accent já es fácil adivinar que fa molt de temps que visc a Barcelona, espero això sí, no crear per això cap conflicte lingüistic avui. Vaig marxar del poble amb 19 anys, per anar a estudiar a València, també vaig treballar allí. He viscut i treballat a Bristol (Anglaterra), quatre anys he estat vivint al nord d’Alemania  i la resta del temps l´he passat a Barcelona, on treballo des de fa 8 anys a SEAT, fent cotxes.

 

Això, que per la major part dels meus coneguts i amics els sona a aventura total, a una vida interesant, no ho sembla tant si es fa un repàs a la historia no tan llunyana d’alguns dels Moragues del poble. Jo he marxat a estudiar i a treballar, he marxat per millorar l’anglés I l’alemany, per tornar amb un Curriculum millor del que tenia abans de marxar. Però sempre he marxat sabent a on anava, coneixia ja una mica l’idioma dels llocs on he estat. He marxat a la época de les companyies aeres low cost, amb 200€ podía comprar un bitllet per venir a casa el cap de setmana. Si es mira amb perspectiva, això es relativament fácil i còmode.

 

Però fa mes d’un segle, el meu avi Manuel ja va fer la maleta i va marxar a Nova York a treballar. Als primers anys del Segle XX, els desplaçament es feien majoritariament en carro o en tren. El poble de Senitja es dedicava pràcticament al cultiu del raïm. Hi havien teles? Com s’entera un jovenet de 18 anys que es necesita ma d’obra per anar a treballar a l’altra punta del mon?

Em costa molt  imarginar-me el que en aquells anys representava per un jove, d’un poble petitó com Senija, trobar un bitllet de barco i poder pagar-lo, i creuar l’Atlantic: avuí el vol en avió a Nova York triga unes 8 o 10 hores, però fa un segle es necessitaven de dues setmanes a bord d’un barco normalment en tercera clase, el que no era ni de lluny còmode.

 

I l’arribada a Nova York?? buscar-se la vida a un país d’on no coneixia ni la gent, ni els costums, ni la moneda, ni l’idioma... Es molt problable que abans de marxar no sapigues ni ubicar Nova York al mapa. No em puc imaginar el que devia sentir quan va veure una ciutat tan gran, Senitja no tenia ni 600 habitants i allà comçaven a construir-se els famosos gratacels de Manhattan! Com ho va fer per aconseguir arribar a la pensió on s’hospedaven tots els emigrants espanyols sense parlar anglès ni coneixer la moneda local?

 

Així i tot, no nomes va trobar feina, sino que va ser feina estable, i va poder estalviar suficient per tornar al poble. Va estar 18 mesos construint la línea de ferrocarril de Pensilvania.

 

No va ser aquesta l’única escapada que va fer per motius de feina. M’explica mon pare que tambè va anar a Alger, i que va tornar amb 10 duros de jornal, i que l’avia Margarita es va alçar del llit per ensenyar els diners, que mai no n’havien vist de tants junts. Quina festa devia ser això!

 

Mig segle després (any amunt, any avall) van ser el tio Pepe i el tio Manolo qui van marxar. Aquesta vegada cap a França. I la tia Margarita va marxar també, ella va marchar mês a prop. El tio Pepe i la tia Margarita van fer vida i es va quedar als pobles on van arribar.

 

Fa poc vaig llegir també un article al diari que es titulava “Las francesas de Senija”, quina meravella poder viure a Paris als anys 60!! Quina diferència d´activitats culturals devia haver entre França (sobretot Paris) i la Espanya a aquells anys, tot un mon nou per a aquells que vau poder viure-ho.

 

Per els que vau marxar cap als anys 60 les condicions del viatge ja havien millorat, però 3 dies de vitge en autobús tampoc devia ser un viatge agradable, ni tampoc devia ser fácil estar lluny de la famila tan de temps. Per els qui heu nascut a aquest segle heu de saber que en aquells anys no hi havien tants telèfons com ara, ni existien els móvils, i molt menys podien parlar per Skype o Whatsapp. LA comunicación no era inmediata, en el fons, els que marxaven estaven sols…

 

Avui, el relleu generacional l’ha agafat el meu Nebot. Està estudiant a Taiwan, a l’altra punta del mon. Està millorant l’angles i aprenent xino, que avuí en dia es necessiten idiomes. Fa molta impresió sentir-lo parlar en xino! Està amb una familia que el cuiden i en un institut en el que les profes el mimen. A nosaltres també ens van tractar de meravella quan vam anar a veure`l. Però ho està passant be, gaudint de la experiència, ha estat una decició propia, com a inversió de futur.

 

I tot això que he explicat, nomes ha passat a la meva familia més propera. La de Senigers i Senigeres que están o han estat pel mon… no es doncs una vida especial la meva, es la vida que hem triat i decidit molta gent del poble.

 

Els temps, per sort, han canviat. Les condicions dels viatge han millorat molt considerablement i sobretot les facilitats per mantenir la comunicació amb els que hi queden. Els motius que ens han impulsat a uns i altres a marxar fora han estat també diferents al llarg del temps. Ara ja no es viu al poble nomes del raïm, marxar per buscar feina ja no es sempre una necessitat imperiosa, ara podem treballar als pobles del costat i tornar a casa per la nit sense necessitat de grans desplaçaments. Però els senigers som i serem emprenedors i podem estar contens d’haver anant deixant pedacets de Senija per molts racons del planeta. I així com jo he deixat la receta de la coca Maria a Hamburg, també m’he emportat una mica de l’esperit d’allà cap aqui. Considero que es bo enriquir al poble i als que aqui han quedat amb el que s’hem aprés fora.

 

Per a aquells que no son nascuts aquí, els nou vinguts que han acabat vivint entre nosaltres  per feina, per buscar noves oportunitats, per amor, inclus per guerres, com estem veient ultimament a les noticies … tots ells mereixen que els fem sentir com a casa. Com a nosaltres ens han fet sentir quan hem estat fora. Ningú mai no hem de deixar de perseguir els nostres somnis, qualsevol motiu per deixar la teva terra i marxar a viure lluny es respectable… Ma mare també era de fora… i va viure aqui casi com una Senigera més...

 

Disfrutem doncs tots junts, els senigers, les senigeres, els que estem de visita, els que han vingut a viure aqui,… d’aquests dies de festa que els festers porten un any preparant per nosaltres. Es veritablement increible el que any rere any s’aconseguix organitzar tants dies de festa a un poble tan petit.

 

La única manera d’agraïr-los l’esforç que han dedicat no es altra que participant i gaudint de les activitats que ens han organitzat, independentment de si vivim aquí tot l’any o estem de visita, de si hem nascut aquí o no, indendentment del color de pell que tenim, de la religió que hem triat i per suposat independentment del partit polític al que votem.

 

Que les festes están fetes per nosaltres.

Que comenci la festa!

María Moragues Sacedón, recibió una gran ovación al finalizar su discurso.

A continuación tomó la palabra la concejal de Fiestas de Senija, Pepa Argudo Ferrer, quien agradeció en primer lugar a la pregonera, recordando que este acto oficialmente da inicio a las fiestas patronales de la localidad.

Pepa Argudo,  también mostró  su agradecimiento a la comisión de fiestas 2016, una comisión a la que considera, al menos así lo puso de manifiesto "innovadora y muy trabajadora". También aprovechó la regidora para recordar "a quienes ya no están con nosotros". Acto seguido lanzó una invitación a los festeros y festeras que forman parte de la comisión de 2017 a continuar con esta importante labor de cara al próximo año.

El turno de palabra, lo recogió el alcalde de la localidad, Josep Ivars Crespo, quien puso de manifiesto que "la localidad nuevamente se ve  inmersa en las fiestas en honor a Santa Catalina Martir y esto es sinónimo de alegría y de felicidad"

El primer edil aprovechó para recordar que las fiestas patronales representan un referente a la población, referente donde todos los vecinos se implican y por esa razón "son tan necesarios los relevos de las nuevas comisiones", destacando el gran esfuerzo que ellos supone.

Finalizaba el munícipe afirmando que era un honor para él, trabajar por y para el municipio de Senija.

Tras el acto del pregón, se pudo disfrutar de una espectacular cena popular (barbacoa) a cargo de Carnicería Domingo.

Por la noche los vecinos presenciaron la actuación de la gran orquesta La Pato,  orquesta que realizó un gran espectáculo musical.

Senija es una pequeña localidad situada en la comarca de la Marina Alta. Cuenta con casi 550 habitante y su actividad económica se basa en la agricultura y un importante tejido industrial en los sectores de servicios y construcción. Su superficie es de 4,2 Km2 con una altitud de 234m.  

La población de esta localidad es sin duda privilegiada, pues la tranquilidad convive en perfecta armonía con el turismo que la visita.  Entre las posibilidades turísticas  que nos brinda el pueblo estas las siguientes:

• Visitar la Iglesia Parroquial de Santa Catalina, construida en el siglo XVIII sobre una antigua mezquita y donde se venera a la patrona del pueblo, la Virgen de los Desamparados.
• Participar en alguna de las múltiples actividades de su moderna Casa de Cultura.
• Acercarse hasta la partida rural Cometa y conocer su ermita y atractivo entorno natural.
• No perderse sus parajes naturales, como Les Bassetes, la Cova de la Garganta y árbol fosilizado, la Creu Alta y su impresionante panorámica, los campos de cultivo, la zona recreativa...
• Disfrutar practicando el senderismo y cicloturismo.
• Y por supuesto, no olvidarse de sus restaurantes, y si es posible, degustar su puchero con pelotas, "les coques" o el "mullador amb bul I" entre otras sapiencias culinarias de sus fogones.

Programación de Fiestas