Al servici dels ciutadans

Vaig ser un ciutadà preocupat pel rumb que podria prendre la política espanyola davant de l'evident fi del règim nascut d'una guerra vergonyosa entre germans. Vaig viure 17 anys en règim dictatorial, i a partir de l'any 1973 em vaig interesar per saber que s'estava tramant. Vaig comprar la meua primera revista d'informació general setmanal anomenada Cambio 16, el dia 25 de maig de 1975, era el numere 180 i costava 50 pessetes. El grup Tàcit i els Silves, començaven a prendre posicions, provinents del partit únic Moviment Nacional, i començaven a establir contactes per al futur.

El segrest de revistes i setmanaris estava a l'orde del dia, de fet la revista Cambio 16, havia patit dos des del seu naixement. També altres com El Papus, Possible, Guadiana, L'Europeu, Triomf, Per Favor, Persones, etc. Al març de 1975, després de tres setmanes segrestada, varen publicar Cambio16 amb una tirada de 250.000 exemplars setmanals.

En la portada dos legionaris espanyols de patrulla en el Sàhara. L'ONU enviava una missió a fi de preparar la independència del país, fins llavors província espanyola.

José Mª Diez-Alegria, exjesuïta, des del Pozo del tio Raimundo, diu en una entrevista d'eixa revista “Crec que el cristià, si de veritat entén el cristianisme com crida a la justícia, ha de ficar-se en embolics per a buscar-la”.

Dos articles dels jóvens economistes Francisco Fernández Ordóñez , que va ser després ministre d'Hisenda i Marià Rubio que va ser governador del Banc d'Espanya.

Un reportatge sobre la revolució dels clavells del dia 25 d'abril de 1974 a Portugal, que propícia l'establiment d'una democràcia. I que produïx sentiment de desfici als espanyols per la maduresa demostrada pels ciutadans del país veí.

En EUA, Gerald Ford és el president i Henry Kissinger el seu Secretari d'Estat, i estan liquidant la seua desastrosa estada bèl•lica en el sud-est asiàtic. Llija's Vietnam, Cambotja, Laos.

Carmen Rico-Godoy, acida i amb el mateix humor que en l'actualitat, té una columna en la revista.

Vaig comprar la revista Cambio 16, ininterrompudament fins desembre de l´any 1977, ejemplars que tinc encuadernats.

El 4 de maig de 1976, vaig comprar el primer numero del periòdic El País, fins al moment llegia el Diari Poble del què vènia també Juan Luis Cebrian, primer director d'El País.

Em recorde a mi mateix amb el periòdic El País baix del braç en l'antic Bar Carralo, i un comerciant pròxim al dit bar, al veure la situació, va dir:

- Tu també eres d'eixos rogets.

Per eixes dates pues, va començar el meu interés per l'esdevindre polític d'Espanya. Vaig seguir molt intensament les notícies de l'apassionant Transició Espanyola. Vaig comprar llibres relacionats. En fi, que no estava en cap moviment però el meu interés era apassionat i extraordinari.

Vaig arribar a saber el nom i cognoms de tots aquells que van ser després polítics executius, simplement diputats o van continuar exercint la professió d'informadors.

Bé, amb esta introducció, volia informar als meus lectors, que amb tot el material que es troba en el meu poder, i una vegada repassat, no he trobat la relació de paraules, qualificant una sola persona, polític o economista, en tot el temps en què m'apassiona la política, i tampoc ho recorde després.

Però arriba un moment que la passió es va tornar fàstic i vaig haver d'allunyar-me per a no vomitar fins al meu propi cor.

Hui vull plantejar dos tristes endevinalles, per a una reflexió personal de cada u.

Dos endevinalles:

1a Endevinalla.- Polític espanyol que en el període del 1977 al 2011, acumula, ell només, els següents qualificatius, tots els 23 primers en seu parlamentària, o com diria Francisco Camps en la “sacrosanta cambra de la paraula”

BOVO SOLEMNE
COVARD SENSE LLIMITS
IRRESPONSABLE
GROTESC
FRÍVOL
INEXPERT
INDIGNE
IMPRESCIS
INESTABLE
INCAPAÇ
INSENSAT
INCONSEQÜENT
CAPRITXÓS
VEL•LEÏTÓS
ACOMPLEXAT
COVARD
FOSC
TÉRBOL
AMBIGU
DÈBIL
RADICAL
ASTUT
MANIOBRER
MANIFASSER
SECTARI
BUIT
AGITADOR
POC DE FIAR
SENSE CRITERI
SENSE OPINIÓ
MALA CONSCIÈNCIA
PERDEDOR COMPLAGUT
GUIRIGALL A LA SABATERA
HOOLIGAN BRITÀNIC
TRAIDOR ALS MORTS
D'IDEES CONFUSES
QUE EMPARA LA IL•LEGALITAT
QUE CHALANEA AMB TERRORISTES
QUE PARLA EN BATASUN
PRACTICANT D'UN NOU GENOCIDI
QUE CÀRREGA MISÈRIA MORAL A LES SEUES ESQUENES
NO COMPLIX LA LLEI AMB UN DESVERGONYIMENT SENSE LIMITES

Resposta.- _________________________________________

2a Endevinalla.- A qui manen amb el seu iaio alguns?

Després de tergiversar la història, de qui és el mort apalissat constantment, sense cap respecte o compassió?.

Resposta.- _________________________________________

Hui he anat a la perruqueria. El meu barber-perruquer de sempre, a engegat la TV. La primera imatge que ha eixit en pantalla és el personatge de la resposta de les dos endevinalles.

- Em cague en eixe fill de puta i tots els que l´han votat.
Ho he mirat fixament, perquè mai havia vist tal manifestació d'odi en ell.
M'ha preguntat si jo era un d'ells.
Li he contestat

- Si vaig ser o no vaig ser, no importa. Però ara en estos moments em sent un d'ells i he sentit que m'has cridat fill de puta.
No ha respost res. S'ha tornat cap a un altre client que estava esperant i ha comentat no se que del Real Madrid.

Fa uns dies un company de treball va repetir les mateixes paraules.

Si en seu parlamentària s'anomena amb tots els adjectiu relacionats al personatge resposta de les endevinalles.

Qui no voldrà ser més que l'últim, i destacar. Voldrà demostrar la seua gran homenia, i sense rubor, i davant de la impunitat amb què es diu qualsevol paraulota al Parlament, pujarà el to de l'insult i la desqualificació, com el meu barber-perruquer o el meu company de treball.

Tot això per a sorpresa, pena, i vergonya dels homes de be què vivirem l'apassionant, esperançadora i tolerant Transició Espanyola a la Democràcia.

Hui si no es desqualifica, insulta, denigra o ridiculitza el contrari no és míting ni s'és polític amb possibilitats. El debat de les idees ha desaparegut, la idea d'unir per a millorar la societat i al ciutadà no existix i si es diu, es mentira.

Hui un debat, míting o simple roda de premsa val el mateix que una declaració d'intencions de Belen Esteban o Quico Matamoros.


Vicent Ibáñez

http://www.vicentmarroixest.cat/