Des de la pobresa

“Si li done de menjar als pobres, em diuen que sóc un sant. Però si pregunte per que els pobres passen fam i estan tan malament, em diuen que sóc un comunista” Hélder Pessoa Câmara (Fortaleza 1909 - Recife,1999) Obispo brasiler i teòleg de l´alliberació.


Hui acabat d'estrenar l'any 2011, i acabades les celebracions, de cada un sabrà que, i ja consumida quasi la mitat del primer quart del segle XXI, sorprèn, com a mínim, que després de cent llargs anys de progrés tècnic i d'avanços en tots els camps científics, el nostre "humanisme" no evolucione, al mateix ritme que ho fan la ciència o la tècnica. Ni les actituds progressistes de millora, d'igualtat en les condicions socials de tots els components de la raça humana; ni servixen de res les declaracions de principis, perquè estes no s'apliquen efectivament.

Quan parle de pobresa, ho faig en el sentit mes ampli, la pobresa economica, in-telectual, social...

Pobresa. Les iniciatives d'organismes com l'ONU o el Banc Mundial, no han aconseguit eradicar, ni tan sols, disminuir la taxa de pobresa del planeta, i l'actitud global de la nostra societat immersa en el consumisme, que per a satisfer-ho s'ha convertit en dominadora dels recursos a escala mundial.

Pobresa. Una societat que castiga als pobres i dèbils, amb lleis restrictives i fiscalitzadores i que permet i protegix els interessos quasi sempre foscos del capital. Que és capaç de vendre armes a un país i enviar-li ajuda humanitària per a pal•liar els efectes de la guerra, que eixes mateixes armes mantenen viva. En fi una societat deshumanitzada i que mira a un altre costat quan es fan presents estes realitats.

A la globalització se li atribuïxen tots els fenòmens, que es van produint i als que de moment no podem donar explicació. Es diu que la pobresa és un fenomen de la globalització. Crec que no és cert, la pobresa ja existia, la pobresa s'ha accentuat amb la globalització, perquè no hem sigut capaços d'eradicar-la durant el segle mes prospere i ric dels passats.

Baixant uns quants escalons, i si mirem al nostre voltant, si veiem quan mirem (pobresa), comprovarem que la pobresa s'ha instal•lat en el nostre espai immediat. De fet alguns ja saben de qui és la culpa i que es pot fer per a donar-li solució.

Tres són els culpables identificats pels nous economistes (pobres) de “saloon”, culpables als tres se'ls insulta sense cap respecte. Han arribat esta situació, crec jo, perquè patixen algunes diòptries de miopia en el seu lòbul frontal.

Durant les dos ultimes dècades del segle XX i la primera del XXI, hem viscut al gran, sense referència ni mesura, el “boom” no tènia fi. Quan el “boom” s'ha convertit en “puf”, l'edifici de prosperitat, s'ha vingut baix. El miratge, (que alguns si vèiem), a l'arriba d´una xicoteta brisa, brisa provocada per la rapinya d´aquells què tenen molt i anhelen molt més, ens ha tornat al nostre lloc.

I els pobres d'ara, que durant el “boom” eren també pobres, i eren explotats, contractats en l'economia submergida, en treballs mal remunerats, en treballs que els ciutadans del nostre espai immediat no creien fora de la seua altura i estatus social, estos treballs eren ocupats per immigrants o paisans nostres que no son al 100%.

Ara, amb el “puf”, la immigració i els paisans -100%, formen part de la triada de culpables.
No es pot partir de posicions d'avantatge, quan del que es tracta, crec que tots estem d´acord, és de construir una societat més equilibrada, justa i solidària, una societat evolutiva que hauria d'estar, d'acord amb el progrés tècnic i científic, per a recuperar els seus grans buits humanístics i el seu desavantatge respecte als avanços en altres matèries. No hauríem de manar missions tripulades a la Lluna i passejar per ella el nostre poder tècnic, quan no som capaços de solucionar el problema de la fam en el nostre planeta.

Varem crear la necessitat, mà d'obra barata i no qualificada. I van vindre els pobres. Nosaltres vam tindre l'oportunitat d'enriquir-nos, ens varem fondre la riquesa, hem despertat del nostre somni de nous rics, i estan ací els pobres, i continuen sent pobres, tal com van vindre.

I a qui culpem?.

Als pobres.

Vicent Ibáñez
http://www.vicentmarroixest.cat