Assumiràs la veu d'un poble i serà per sempre poble.

Al començar l'any 2011 voldria recordar que en aquest, es compleixen 100 anys del naixement de dos valencians il·lustres pel seu compromís per la llengua dels valencians.

Enric Valor i Vives, nascut a Castalla el 22 d'agost de 1911 i Manuel Sanchis Guarner, nascut a València el 9 de setembre de 1911.

Els dos compromesos en l'ús de la llengua, van exercir una activitat que els valencians hem de reconèixer i agrair.

[Img #1754] Valor, compromès, a més de la seva obra, amb la seva participació activa en tertúlies clandestines, on van anar preparant l'ambient per a intentar adreçar la situació lingüística i cultural valenciana, i a més, les seves activitats antifeixistes li costaren entre el 1966 i el 1968 la presó. Ell deia que “Davant de tot açò, calç dir que tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, i encara que els estudis d'altres llengües pugi enriquir-nos, no podem consentir la destrucció cultural i espiritual del nostre poble per mitjà de la implantació totalitària d'un altre idioma. Com be deia el meu amic Sanchis Guarner, la pèrdua de l'idioma propi significa la mort cultural d'una pàtria".

[Img #1753] Guarner, un model d'home dialogant i comprensiu amb les diferents sensibilitats lingüístiques valencianes, també, pateix represàlies per la seva defensa de la unitat de la llengua, tant dins els sectors acadèmics i polítics, com de la societat local. En La llengua dels valencians. 1972, escriu “Quan un individu és desentén del destí del seu poble perquè hi ha perdut l'orgull nacional, només pot tenir vanitat personal. I és aquella vanitat personal la força que l'impulsa a adoptar la llengua dels dominadors, a renunciar avergonyit a la seva llengua vernacla.”

Jo que no vaig tindré l’oportunitat d'estudiar el valència i que en estos últims temps he adoptat com a llengua d'expressió escrita del que vaig escrivint, amb les meves limitacions, vull animar, per una banda, a tots aquells jovents, homes i dones que han passat per l'escola i han estudiat el valencià ( en molts casos en valencià), assumesquen plenament el repte de parlar, escriure, en fi, comunicar-se, desenvolupant en profunditat la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, i, per altra banda, a les institucions benisseres, que també, preservant el drets i els usos dels visitants, i com a poble amfitrió, receptor d'altres cultures, apliquen en els seus tràmits administratius el llenguatge que és d'ús i normal en cada casa de Benissa.

I dir-li als dirigent actuals i per vindré, com el poeta Vicent Andrés Estellés.