L'aprenentatge del valencià a l'escola

Quan et dónes compte que un gran percentatge d'estudiants, ja siguen locals o extrangers, a l'acabar els seus estudis i haver realitzat plenament la seua educació primària, secundària i inclús el batxillerat, per la branca del PIP (Programa d'Incorporació Progressiu al Valencià) no saben mantindre un diàleg en valencià, per molta gramàtica que sàpiguen, vol dir que alguna cosa falla, i molt.

Jo mateix, he estudiat per la opció del PIP, els meus pares van decidir benintencionadament en un moment inicial, que aquest sistema seria el més convenient per a a mi en aquell moment de nouvinguts d'Argentina, i que així l'aprenentatge de l'idioma autòcton seria més fàcil i didàctic (almenys això diuen als centres educatius). Amb esta idea entren milers de xiquets al PIP, xiquets majoritàriament castellanoparlants.

Però certament i des de l'experiència personal puc dir que és molt complicat l'aprenentatge i sobretot la pràctica dels coneixements adquirits en valencià. Sense anar més lluny, jo mateix he hagut de fer, i continue fent un sobreesforç, (llegir, intentar mantindre conversacions) per a expressar-me decentment en valencià, i que millor manera que escriure aquest text en valencià.

Açò no és un invent meu, és una realitat social, almenys en el meu entorn conec desenes de casos d'amics i coneguts que després d'estudiar al PIP no saben parlar la nostra llengua.

El sistema actual de PIP/PEV, a més dels defectes que puga tindre té un que destaca sobre la resta, la separació lingüística i social, m'explique: Cadascú de nosaltres fa el nucli dels primers amics entre els companys de classe, si estas al PIP, eixos amics els faras entre gent castellanoparlant, ara bé, amb que amic quotidianament practicaràs a parlar en valencià? D'on és més probable conegues a a la teua nóvia i quin será la llengüa que utilitzareu?

Amb la distància del temps entenc i veig amb altres ulls, les frases diàries sentides al col·legi i a l'institut per a referir-se a cada 'grup', 'los de valenciano...' 'els de castellà...' esta separació es palpa i s'assumix pels alumnes, i a mi em resulta inútil i socialment contraproduent.

Perquè tots els alumnes que no parlen l'idioma local en les seues cases tinguen un coneixement efectiu del valencià, una integració real (social i llingüística), sòlida i efectiva dels estrangers i dels nacionals espanyols, la solució passa per la integració d'estos en xicotets grups amb alumnes locals valencianoparlants. 

En definitiva, un sistema educatiu que prime el correcte aprenentatge de valencià i castellà en paritat reial.

Tot siga dit, el major avantatge del PIP és la multiculturalitat de companys, al meu cas 12 nacionalitats en una sola classe, cultura pura, vaig aprendre moltíssimes coses, i la més important i que em va marcar d'ara en avant, que sota les etiquetes, som tots exactament iguals.