Des de Linares (Jaén)

Assegut en una taula d'una habitació d'hotel a Linares (Jaén), a 500 kts. de la meva pròpia taula, escric aquesta columna, columna que va carregada de Parkinson.

- Que fas, Vicent? , A tants quilòmetres de casa teva. Ja sabem del teu Parkinson, però damunt ens amenaces amb una columna carregada de Parkinson.

Amics, Units Contraelparkinson, web específicament dedicada a aquesta malaltia, i de la qual Fulvio Capitanio  és l'ànima, va convocar la III Trobada de Units Contraelparkinson.  No podia deixar d'assistir, ja que, primer com afectat d'aquesta estúpida malaltia i després com compromès amb tots aquells que realitzen qualsevol activitat que serveix per donar a conèixer qui som els rars del Parkinson.

La trobada no és per a l'autocompassió o autoconvenciment de les nostres penes i desgràcies. No. La trobada és una "quedada", en què afectats, cuidadors i familiars ens relacionem i coneixem. Com no, canviem impressions sobre l'EP, i aprenem tècniques, trucs i dreceres per sortejar les moltes males passades que ens provoca la susdita EP.

No vaig aquí a comptar i picar sobre l'assumpte. Em vaig proposar fer columnes amenes, divertides i alguna crítica. Avui em perdonareu però amb aquesta trobada, el meu cap aesta amb la gent, dones i homes, joves i grans, que patim una cosa que no és del tot entès per la societat, a causa d'uns símptomes difícils d'entendre i que en general s'associen a la tremolor a les mans. NO ÉS EL TREMOLOR DE LES MANS EL SÍMPTOMA DIFERENCIAT. És un símptoma que no es dóna en tots els afectats, és un símptoma més, el més visible però no el més general i més important.

Estic convivint amb nois i noies joves, amb matrimonis de 47 o 48 anys, on un d'ells està afectat, jo amb 53, sóc un dels, a primera vista, ben parats.

-  Denominador comú-Ganes de viure.

-  Himne-Resistire.

- Futur-ja vindrà o simplement no existeix.

-   Als altres - Carolina Huebner diu: "M'agradaria que la societat estigués més informada. El coneixement general no va més enllà dels nostres tremolors, que constitueix considerant tot l'elenc de símptomes, gairebé és una anècdota. Sabent nostres problemes de rigor, equilibri, disquinèsia, es podria evitar les desagradables situacions en què ens confonen amb borratxos o drogoaddictes".

Avui, assegut en una taula d'una habitació d'hotel a Linares (Jaén), a 500 kts. de la meva pròpia taula, amb el meu cos recordant la meva EP, he escrit aquesta columna, per participar que la gent amb Parkinson lluita per viure, viure amb la major normalitat cada dia, malgrat els pesars.

Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat

vicentibanyez@vicentmarroixest.cat