Una filla

Quan era jove, que encara ho sóc, que vos creieu?, ma mare, davant d'algunes actituds o accions meues, Deia: “Ja seràs pare i voras el que és tindre fills i patir per ells?

Amb el temps, clar, s'ha complit la “profecia”, és la lògica del cicle de la vida. Ja he tingut fills i he comprovat, amb molta sort, que encara  sent uns fills que no han causat greus trastorns, s'ha patit per ells, des del dia que van nàixer, amb els seus plors difícils d'interpretar. Les seues desganes a l'hora de menjar, fent mil carantoines per a aconseguir introduir una cullerada d'unes farinetes que nosaltres no ens atrevíem a provar, i que esta, podia, fàcilment, eixir atomitzada des de la boca de la criatura, per a produir l'efecte dutxa greixosa. Les grips i infeccions d'oïdes, les plantilles dels peus o les ulleres. Els parts del col·legi, els botons i contestacions de mals modes, sense motiu aparent. Les arribades a casa tart i amb excuses ja conegudes, usades en la nostra recent joventut. Les primeres eixides amb xics o xiques sols.

Sí. És veritat, es patix, perquè, sabent el que sabem, tenim por  que ells patisquen i, egoistes de nosaltres tampoc volem patir.

Au, Vicent, ja esta bé de patiments.

Hi ha unes poques celebracions familiars, en les que es manifesta i participem la nostra alegria als altres.

El bateig, la primera comunió o la boda. Fins fa poc totes eren celebracions religioses, encara que ja alguna d'elles, va sent-ho menys. Participem als altres, que tenim un/a fill/a, del que estem orgullosos i manifestem la nostra alegria, amb l'excusa religiosa o civil, de tindre eixe ser volgut.

Desitgen els nostres amics i familiars, felicitat als pares i als fills celebrants. Eixos desitjos, en l'actualitat, es referixen que, l'efecte de l'acte celebrat siga durador, sobretot, en les celebracions matrimonials.

El dissabte 11 de juny, la meua filla Mª José, es casa. Sabem que alegries i dificultats comporta el dit estat, per això, en especial els pares, al mateix temps que contents per eixe nou pas d'adult dels fills, en l'interior del cor, patim.

El meu major desig és, que els adults Raul i Mª José siguen molt feliços, que la seua vida, encara amb les dificultats lògiques, estiga plena de satisfaccions, i que cada un de nosaltres ho vegem.

Vull donar les gràcies a tots els que han manifestat la seua felicitació i també aquells que encara no han tingut l'oportunitat. Gràcies.

I als contraents un grapat d'arròs i un ... Que visquen els nóvios!

Vicent Ibañez

 http://www.vicentmarroixest.cat

vicentibanyez@vicentmarroixest.cat