Gràcies (A Josefina Ivars)

Fa 35 anys que treballe en l'Ajuntament de Benissa. He conegut cinc alcaldes i a uns 100 regidors. Supose que amb estos números puc distingir i puc comparar, en fi, manifestar la meua opinió sobre un d'ells i que en esta pròxima legislatura no estarà, després de 16 anys ininterromputs ocupant una plaça de regidor.

De diversos adjectius em vaig a servir per a qualificar la persona a qui dedique esta columna, i que voldria fora una despedida agraïda.

La vaig conéixer i em relaciona amb ella, per primera vegada, allà pels anys 1974 i 1975, quan en els baixos dels locals parroquials de l'edifici hui desaparegut i que s'ha convertit en el carrer de Fra Maeso Company, l'Ajuntament instal·le'l el que serien  els principis de l'actual biblioteca municipal “Bernat Capo”.

La Biblioteca va començar el seu camí amb 800 exemplars i el director de la mateixa era Juan José Cardona. Allí, anàvem els jóvens estudiants a consultar l'Espasa, a agafar alguna novel·la o a escoltar Vicente Giner “El tio Vicent de Palero”, les seues reflexions i coneixements d'home autodidacta. Allí, en l'Espasa,  consulte, preocupat per una notícia que havia sentit a casa, i que anava hi ha produir un trastorn, ja  que ma mare seria operada de goll en l'hospital La Fe de València. 

D'eixos últims anys d'estudiant consulta biblioteques, vaig passar a formar  la meua pròpia, i segur que el cuquet que ja portava de xicotet, amb la meua afició  a la lectura,  va ser alimentant en aquelles reduïdes instal·lacions.

L'any 1995, en l'eleccions municipals,  en els cartells del PP i del PSOE, es veien a dos dones.  Una  era la   imatge d'una dona jove, que opta a l'alcaldia, partint d'un escàs regidor en el consistori i enfront d'una  majoria absoluta. La dona era la mateixa que atenia en la biblioteca en els anys 70. Els resultats van ser molt acceptables, ja que va desaparéixer la majoria absoluta i d'un regidor es pasá a quatre.

Des d'aquelles dates va donar començament una amistat, que a  l'evocar-la ara em produïx una emoció especial, ja que em va donar l'oportunitat de conéixer a un persona, lleial, discreta, compromesa, desinteressada, amble, conciliadora, alegre, marassa, patidora …

Josefina, moltes vegades vaig repetir, davant del te despreniment i dedicació, allò que "no et van a agrair res, pot ser que xarrá” . I tu altres tantes, que tenies un compromis i paraula donada i la compliries.

Des d'esta columna, que amablement em cedix este mig, vull agrair-te públicament, com a ciutadà de Benissa, com a coneixedor de la teua labor durant 16 anys, el teu treball desinteressat, la teua dedicació plena a canvi de res, la teua sensibilitat  davant de situacions injustes,  i mes …. 

Et desitge que disfrutes la teua nova vida, i més inclús amb l'alegria que produïx  un nou i xicotet integrant en la família.

Josefina, fins sempre i gràcies.

Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat

vicentibanyez@vicentmarroixest.cat