Pregó de festes a càrrec de Josep Ivars

Bona Nit; Sr. Alcalde. A la regidora de festes. A la corporació. Al jutge de Pau. A la comissió de festes de 2023.  A tots/es els senigers i les senigeres que avui es trobeu ací.

A tots/es molt Bona Nit i Bona Hora.

ENGUANY ENCETEM AMB UN FORT APLAUDIMENT A LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS.

SENIJA

SE. S i E: Savieses Estimades:

Quan el Sol transponia. Eixien les paraules dels capvespres.

Paraules vives d’un temps ja quasi oblidat.

• A l’Ombria bancals de ceps i per la senda cadira nugada l’esquena i al damunt cabàs de Raïm. Després el matxo tot sol, amb els seus anganells, continuava fins el seu destí.
• Balls d’era a les casetes i partides del terme.
• Ulls que al mirar veien tot el terme treballat i ple de vida; figueres, oliveres, ceps, garrofers, ametllers, plantacions, hortalisses, etc.
• A l’altra banda del tossal de la Creu, la terra dels 7 bancalets.
• Excursió específica de l’escola per visitar el rave, de la casa del rave.
• Bancalets sembrats de dentilles i guixes a la Garganta.
• Moldre al molí de Giner (Xaló), Molí d’Alberto (Alcalalí) i fins i tot al molí de Pego. Una dona del poble amb un cabàs al cap amb 14kg. Trajecte Senija-Xaló.
• De les antigues almàsseres, 2 al poble; trompellots, esportins. Batedora de mesclar la pasta i escalfar-la per obtenir millor compte.
• Neteja de gerres grans per guardar l’oli.
• Dies de matança. En diferents punts del poble tot girava al voltant del porc. Olor per tot arreu de pèl cremat. Socarrim.
• De la formació educativa; Xics travessera de S. Josep, Xiques c/ Calvari 5, elles entre altres activitats; resar el rosari.
• Si una persona major anava per la vorera i un xiquet no li cedia el pas, un mestre de l’època entrava en un atac de còlera.
• Temps de ribera: bicicleta dalt del tren i cap a Tortosa, des d’allí cap a Amposta i l’Aldea. La identificació que feia dels riberers la G. C. era amb el seu malnom (apodo). En aquella època tot un senyal d’identitat per a les autoritats.
• Sistema sanitari; anar a Benissa a treure’s les molles (angines), a poca distància servei d’odontologia; especialitat única; arrencar queixals. A Senija barber i odontòleg tot un mateix professional.
• Els caminets; el dia de la Mare de Déu dels Àngels anar al convent.

I tantes altres vivències d’un poble que fan d’ell;

Savieses Estimades.    

NI. N i I: Nostàlgies Integradores:

La meua relació amb aquest poble, ja ve de fa dies, tenint una certa dilatada temporalitat.

De xiquet venia al poble per la relació familiar amb la titular de l’escola i el seu home el meu tio.

Més tard va ser l’afició del meu pare, 

El meu pas de gegant em va vindre cap als inicis dels anys 80, quan vaig començar a eixir amb Mariàngeles, actualment la meua dona.

Casa Vicent de Rosa i Angelita; els meus sogres que em reberen i acceptaren exquisidament com si fora un membre més de la família.

- Menjars i paraules amb família.

- Anar al bar amb el meu sogre i fer que vingueren a buscar-nos perquè el dinar o el sopar ja estaven a la taula perdent temperatura.

- També el fet d’anar coneixent gent del poble va ser una experiència del tot agradable.

- Cases que amb les claus al pany de les seues portes, convidaven a entrar. Un poble confiat i de confiança.

- He de dir en aquesta nit, que a Senija sempre he tingut les portes obertes de tots els seus veïns i veïnes. En aquest poble m’he trobat com en casa pròpia, un poble com es diu en el llenguatge actual; de molta proximitat.

- Poble de Bona gent i no ho dic pel fet de quedar bé, són vivències sinceres de les meues emocions.

- Un enorme agraïment per la confiança dipositada en mi en el darrers anys. Tot un  gran honor i satisfacció.

He estat en diverses comissions de festes i per recordar-ne alguna diré la primera i que em va marcar molt. La de 1987. Quan abans es deien a les parelles “novios”; el dimarts de festes anomenaven festers a Ma. Ángeles i Pepe. Quina comissió aquella; quants records.

Sense que ningú es trobe ofès; la millor del món (va ser la  primera de tantes). Hi havia per part de tots/es un sentiment de familiaritat que a hores d’ara encara tinc viu. També d’altres comissions amb les què he participat tot un èxit amb les persones que he compartit feina i festa. 

En aquest mateix lloc va ser el meu casament amb Ma Ángeles la meua dona. Dues filles Ma Àngels i Ariadna, dues joies de persones que sempre lluïsc amb molt d’orgull. A totes dues i a Mariángeles (que avui es troba una mica lluny del seu poble) els vull agrair el seu recolzament per fer-me costat amb les meues decisions.

Moltíssimes gràcies per la vostra companyia en el meu camí de la vida.

De tot plegat: Nostàlgies Integradores.

JA. J i A: Joiosa Alegria:

Una obligatorietat ja caducada. Al voltant de mig any o més, abans de maig; la frase: “hem d’anar a llogar l’emblanquinador. Hem de pintar la frontera per a les festes”. Sinó ja veus tu!

 - Dona’t pressa que anem a escoltar el pregó i vorer qui seran els festers i festeres de l’any vinent.

- Anunci: Quan la Santa Creu, la Mare de Déu dels Desemparats, la Santa Caterina Màrtir i la Immaculada Concepció. Totes elles canten juntes a una veu, les converses a la plaça es queden mudes, i omplin d’alegria el poble.

 - La senyora Murta entra i ho emplena tot de fulles, flors i perfums.

 - El torn a la perruqueria el tinc diumenge bon de matí.

- Ai! Ho tenim tot? Ai mare! On està el davantal?

No el veus baix del vestit de Senigera!

- El pantaló negre. El fagín roig. I les meues sabates on estan? Uf! No les trobeeee!.

- Xe! Ja venen a recollir-nos i encara no estem arreglats del tot!

- Ramells de flors que van cap a l’església per vestir a la Mare de Déu.

- Tota la gent a la plaça esperant el sopar.

- Trons i campanes matineres criden: festa major!

- La música camina pels carrers.

- La teja i la mantilla reclamen mans enteses.

- Veus celestials i himnes en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.

- El pa benet toca a les portes.

- La patrona passeja pels carrers.

- La música fa ballar la plaça.

- Sta. Caterina; exclama: avui és el meu dia!

- Ració de paella per menjar-se-la un gegant.

- Esclats de rialles quan passa un riu de gent, impossible de reconèixer.

- Ramat; quina vaca és (no ho sé). Ja han tancat el bou (no ho sé). El bou embolat és demà (tampoc ho sé).

- Els carrers plens de paelles ocupes.

- Estic cansada; quan arribe la nit un got de llet i al llit.

I com si d’un somni es tractara les festes fan el seu particular comiat i alhora ens diuen: l’any vinent tornarem!

I partir de l’endemà comencen de nou a forjar-se noves il·lusions per l’any següent, una tradició que ve des d’antic.

Anem aleshores a viure-les amb Joiosa Alegria. 

Per acabar de completar aquest pregó. Falta també convidar a totes aquelles persones que ja no estan entre nosaltres. Les quals també estan presents amb els nostres records, a través dels quals, de ben segur estaran en les nostres llars, en aquestes festes del 2023.

De tot plegat: les emocions festívoles viscudes, des de lluny, ens porten a viure’n de noves especialment en aquestes festes 2023.

                Amb aquestes darreres paraules, podem donar per encetades les festes 2023 en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. Anem doncs a gaudir-les, això sí; sempre des del respecte als altres i amb grans dosis d’alegria.

Ara sols em resta anomenar als dos protagonistes de la festa.

Visca la Mare de Déu dels Desemparats!.

Visca Senija!.   

MOLTES GRÀCIES!

Senija a 5 de maig de 2023

Josep Ivars

Galería de imágenes de la jornada en el Facebook de Benissa digital: