Amb els nostres diners

Des de xicotet em van inculcar el costum de deixar part de la meua escassa paga, en una vidriola. La primera vidriola que record va ser, una metàl·lica, negra i amb un escut i llegenda de la Caixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia.

Quan la vidriola estava plena, els meus pares ingressaven  la quantitat arreplegada, en el banc on havien obert una llibreta d'estalvi.

Quan vaig començar a treballar vaig obrir una llibreta d'estalvi en una de les dos Caixa d'Estalvis, que existien a Benissa.

Com sóc molt particular, no em pareixia i pareix, que les dos caixes d'estalvi de la Comunitat hagueren d'unir-se, però si estudiat el tema s'arriba a l'entrega de premis . Premis: que?, Perquè?.

D'altra banda, el titul “Caixa d'Estalvis”, produïa en el meu subconscient una tranquil·litat, la tranquil·litat que les Caixes d'Estalvi, servien per a fomentar l'estalvi com a idea principal,  i garantia als seus impositors que farà un ús centrat del capital allí depositat. El benefici és dels ciutadans de la comunitat, siguen del color polític del que siguen.

Hui em desdejune amb la notícia, que si abans del mes de setembre, no hi ha un banc que es faça amb la meua Caixa d'Estalvis, el Banc d'Espanya intervindrà amb una quantitat, la conseqüència de la qual suposarà la nacionalització de la meua Caixa d'estalvis. Amb el que es tancara el circul. La ciutadania, pagant les vel·leïtats, els arriesgos i la ineficàcia dels gestors del que es deia que era una gran Caixa d'Estalvis.

És el fi d'una etapa?

En el consell d'administració estan assentats personatges anomenats pel Consell, les Diputacions i el govern valencià. La politització em produïx rebuig. Les Caixes d'Estalvis, en els últims anys a finançat obres faraòniques, parcs ruïnosos, urbanitzacions abusives, finançament particular a  polítics en condicions molt avantatjoses, que a la resta dels mortals, ens negava.

La meua Caixa d'Estalvis, hi ha invertit els meus estalvis en fons de valors que s'ha demostrat són fum. El supervisor, el Banc d'Espanya, i els governs són culpables de no controlar a les entitats i ara ens vénen amb romanços xinesos.

Com som mes fanfarrons que ningú, no volem perdre el nom de la meua Caixa d'Estalvis. No volem fusionar-nos amb l'altra caixa. I pel que observe, a causa de motius polítics i quotes de poder a la Comunitat Valenciana. I quan pareixia que un conglomerat de Caixes formaria un banc de referència, pareix que, no ens agrada i deixem caure.

I pagarem, pagant els canvis de “look” de somni de les oficines. A més d'una en cada cantó i quasi, quasi, una per a cada un dels impositors.

Les caixes van emular als bancs i van fomentar el viva la vida, a gastar, que açò és infinit, (prestem i hipoteques a cabassades sense control i al gran i per a tots). I ara els de sempre, estem pagant les vel·leïtats i bufonades aprovades per consellers anomenats per les formacions polítiques, que han jugat amb els nostres estalvis i l'economia espanyola.

I no paguen amb la seua pell, els seus comptes blindats, i comptes desconeguts, per tant de disbarat.

Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat

vicentibanyez@vicentmarroixest.cat