Llibertat i democràcia.

Estimat amic Vicente:

El diumenge dia 3 d'abril,  crec que és un dia assenyalat per a tu. I jo amb esta carta pretenc recordar-ho.

El dia 7 d'octubre de 1978, m'incorporava a Files (Servici Militar), i em destinaven al CIR núm.  1  (Centre d'Instrucció de Reclutes núm. 1 , Sant Pere de Colmenar Viejo – Madrid) .

A Benissa i Xàbia deixava la meua família i la meua nóvia, i canviava la meua  relació laboral amb l'Ajuntament, per una relació amb una bandera (la rojigualda) i una arma anomena Cetme.

Estàvem en plena transició, i jo en aquell moment estava interessadísim en el seu desenrotllament, des de la barrera, perquè no estava militant en cap partit, el meu interès era d'espectador.

Al  juny del 77, s'havien realitzat les eleccions generals, de les que UCD i Adolfo Suárez van ser els guanyadors i es va formar el primer govern democràtic des de la Guerra Civil de 1936. Les Corts van redactar una Constitució, la qual va ser sotmesa a Referèndum el dia 6 de desembre de 1978.

Mentre açò es produïa, en l'alcaldia de Benissa, seguia  Pepe Ivars, amb una corporació, a l'espera de recanvi,  gestionant a mig gas, i consultant al poble, alguna decisió conflictiva en tràmit.  Com diu Miguel González Ivars en 25 anys de democràcia a Benissa, dos assumptes  van ser, el derrocament de la Torre del capità Cabrera i l'asfaltat del camí de la casella, avui carrer Valle-Inclan. El dit camí era transitat diàriament pels jovents estudiants que assistien a classe al nou Col•legi 12 d'octubre (avui Manuel Bru).

Recorde molt ben ambdós assumptes, ja que en el camí del col•legi, vaig estar treballant aixada en mà, tapant la canonada de sanejament, que no era l'apropiada, ja que per falta de pressupost, es va instal•lar una canonada de 200 mm de fibrociment (canonada habitual per al transport d'aigua potable), que havia sigut usada a Benidoleig com a conducció de socors, l'estiu de 1975. Eixe estiu es van produir una sèrie de talls d'aigua, a causa de la gran sequera existent, i durant els primers 15 dies d'agost, l'aigua no eixia per les aixetes de les llars dels benisseros. La Torre del capità Cabrera se'n va anar al baül dels records.

Bo, jo ja estic com sempre, divagant.

Al que anava.

El dia 6 de desembre, em trobava de permís a Benissa vaig participar, amb una emoció especial, en el referèndum de la Constitució, on, com podràs sospitar, vaig votar afirmativament.

La Constitució donava pas al desenrotllament de normes i lleis, per a donar sentit i moviment a tot l'engranatge polític de l'Estat.

En conseqüència, per al dia 3 d'abril de 1979, es van convocar les primeres eleccions municipals democràtiques des de la guerra civil.

També va coincidir que estava a Benissa,  vaig anar al meu col•legi electoral a depositar el meu vot. I vaig sentir, també, una emoció molt gran.

Fins ací tot molt bé.

Però el motiu d'esta carta, amb tota la meua pesada introducció, és per a recordar al cap de llista d'UCD.

Els cap de llista de les primeres eleccions locals després de 40 anys van ser, José Tent Berenguer, PSOE, que va ser alcalde, Pere Cabrera Sendra, Independents  i Andrés Bolufer Ivars, UCD.

Andres Bolufer, ton pare, junt amb tots aquells que van formar les tres candidatures per a les eleccions del dia 3 d'abril de 1979, dels que es compleixen 32 anys, van ser els atrevits ciutadans, que en aquells temps incerts, es van aventurar en pro d'una millor governació, animant a la participació dels ciutadans en la democràcia acabada d'estrenar.

Ton pare, Vicente, amb la seua participació activa i compromesa, va ser un dels ciutadans que van contribuir en la instauració del règim democràtic a Benissa i en tot l'Estat.

Per això, avui, davant de la proximitat de les pròximes eleccions municipals de maig,  i al recordar l'aniversari de l’efemèride, cal associar a ton pare especialment, ja que els altres dos cap de llista, continuen gaudint d'eixa llibertat adquirida i desenrotllada.

A nosaltres ens queda l'obligació de mantindré eixa llibertat democràtica, i si és possible, treballar per una regeneració de l'esperit de dialec i consens, que va nàixer en la Transició, cosa que pareix s'ha perdut.

Repassant les actuacions d'aquella primera corporació democràtica, s'observa l'esperit de dialec i consens que mantenien, cosa que hauria de servir d'exemple als actuals actors, perquè, això, es una obligació que devem als nostres pares i iaios, I a ton pare Andrés Bolufer Ivars.

I com voras, amb el mateix paquet t´envie el teu “Heraldo de Benisa”, que vaig trobar junt a la meua cartilla militar. Ves a saber quina es la relacio. Qui o sap?.

Felicitats i enhorabona.

Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat/