"Entre todos la mataron y ella sola..." casi desapareció
Hi ha hòsties que es veuen vindre i tot i això no s’eviten. A finals de l’any 2015 i principis de l’any present el diagnòstic era clar, ho canviava la situació o tot acabaria dramàticament. Però, perquè reaccionar amb preocupació si altres anys en la mateixa situació ens havíem alliberat del descens?
Després d’acabar baixant a segona regional es podien fer dues coses, lluitar tots junts per tornar al club al lloc que s’hi mereix o acabar d’esclatar el carregat ambient que es respirava durant tot l’any i anteposar el propi benestar de cadascú en compte d’arrimar el muscle i sacrificar-se per la U.D. BENISSA.
El camp “La Costa” va veure jugar per última vegada les samarretes blanques de la U.D. BENISSA el passat 8 de maig i encara no està clar que l’escut del nostre poble torne a entrar en el camp, en les samarretes del primer equip, almenys la pròxima temporada. En finalitzar aquell últim partit el “modus operandi” que s’utilitzaria per justificar el descens pareixia determinat, carregar el mort a l’esquena dels directius.
La jugada és perfecta per a la resta dels culpables, passen de fer una temporada horrible a ser els bons d’una pel·lícula que mai haguera hagut d'acabar així, i ja que de passada s’eviten patir el que no està escrit en els camps de segona regional, que és la principal raó per la qual la majoria abandonen Benissa. Perquè clar, és fàcil deixar a l’equip tirat amb la consciència tranquil·la quan han estat entrenant cada dia els vint jugadors que han tingut fitxa; no han eixit de festa mai abans d’un partit, important o no; no han sigut mai mals companys ni tampoc han sorgit “mals rotllos” o “egos” que l’entrenador no ha pogut o no ha sabut resoldre. Però no, no ens enganyem les accions i actituds dels jugadors no han sigut eixes i per tant haurien d'acceptar el seu càstig, que no és altre que jugar en l'última divisió.
Està clar que la directiva ha fet coses que han contribuït al descens, encara que no pose en dubte la seua bona fe en tot el que han fet; però l’exemple que dóna gran part de la plantilla abandonant l’equip tira per terra tot l’esforç que s’ha fet en les categories inferiors per a què tornaren els xiquets que estaven en altres clubs i així millor el rendiment de tots els nostres equips i com a conseqüència del futbol a Benissa.
Per tant, no pintem a la directiva com els únics culpables per tal de què la resta se’n vaja de rosetes, perquè la situació que viu el nostre club és conseqüència de tots, començant pel president i acabant fins a l’últim jugador, juvenils inclosos.
I amb açò no pretenc en demonitzar als jugadors, però no es pot permetre durant més temps que uns accepten les seues culpes i altres no i, a més a més, haver de suportar que els segons siguen les víctimes; perquè l'única víctima ací és la U.D BENISSA, que ha quedat més que demostrat que ben poc els importa a quasi tots.
Juan Revelles Tur
Estudiant de Periodisme en la UMH
Després d’acabar baixant a segona regional es podien fer dues coses, lluitar tots junts per tornar al club al lloc que s’hi mereix o acabar d’esclatar el carregat ambient que es respirava durant tot l’any i anteposar el propi benestar de cadascú en compte d’arrimar el muscle i sacrificar-se per la U.D. BENISSA.
El camp “La Costa” va veure jugar per última vegada les samarretes blanques de la U.D. BENISSA el passat 8 de maig i encara no està clar que l’escut del nostre poble torne a entrar en el camp, en les samarretes del primer equip, almenys la pròxima temporada. En finalitzar aquell últim partit el “modus operandi” que s’utilitzaria per justificar el descens pareixia determinat, carregar el mort a l’esquena dels directius.
La jugada és perfecta per a la resta dels culpables, passen de fer una temporada horrible a ser els bons d’una pel·lícula que mai haguera hagut d'acabar així, i ja que de passada s’eviten patir el que no està escrit en els camps de segona regional, que és la principal raó per la qual la majoria abandonen Benissa. Perquè clar, és fàcil deixar a l’equip tirat amb la consciència tranquil·la quan han estat entrenant cada dia els vint jugadors que han tingut fitxa; no han eixit de festa mai abans d’un partit, important o no; no han sigut mai mals companys ni tampoc han sorgit “mals rotllos” o “egos” que l’entrenador no ha pogut o no ha sabut resoldre. Però no, no ens enganyem les accions i actituds dels jugadors no han sigut eixes i per tant haurien d'acceptar el seu càstig, que no és altre que jugar en l'última divisió.
Està clar que la directiva ha fet coses que han contribuït al descens, encara que no pose en dubte la seua bona fe en tot el que han fet; però l’exemple que dóna gran part de la plantilla abandonant l’equip tira per terra tot l’esforç que s’ha fet en les categories inferiors per a què tornaren els xiquets que estaven en altres clubs i així millor el rendiment de tots els nostres equips i com a conseqüència del futbol a Benissa.
Per tant, no pintem a la directiva com els únics culpables per tal de què la resta se’n vaja de rosetes, perquè la situació que viu el nostre club és conseqüència de tots, començant pel president i acabant fins a l’últim jugador, juvenils inclosos.
I amb açò no pretenc en demonitzar als jugadors, però no es pot permetre durant més temps que uns accepten les seues culpes i altres no i, a més a més, haver de suportar que els segons siguen les víctimes; perquè l'única víctima ací és la U.D BENISSA, que ha quedat més que demostrat que ben poc els importa a quasi tots.
Juan Revelles Tur
Estudiant de Periodisme en la UMH
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.133