Manifest de la Xarxa de Dones per al 25 de novembre contra la violència de gènere

La violència contra les dones continua actuant de manera terrible i arriba a xifres insuportables: 603 milions de dones viuen en països on no es considera delicte la violència de gènere.  3 milions de xiquetes corren risc per l’ablació i més de 130 milions de dones han sigut sotmeses a la mutilació genital. 70.000 dones moren cada any en el món a causa d’avortaments insegurs. El 35% de les dones del món han patit violència sexual (en alguns països arriben fins el 70%). Un 38% dels assassinats de dones en el món són comesos per la seua parella. Més de 4 milions de dones són segrestades i explotades sexualment contra la seua voluntat víctimes de la tracta (1).

A l’Estat espanyol, durant 2014, a principis de novembre, eren 56 les dones assassinades per la violència masclista, i els feminicidis s’incrementen dramàticament cada dia que passa ( les xifres oficials són diferents, com sempre). Més de 600.000 dones són maltractades cada any per les seues parelles o exparelles. En els últims 19 anys, més de 1.311 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les. Un nombre d’assassinats que mereix el tractament del terrorisme, i que hauria de ser una qüestió urgent d’estat.

Des de la Xarxa de Dones de la Marina Alta DENUNCIEM :

• L’organització estructural de la societat patriarcal i la ideologia misògina que provoca i dóna força a totes les expressions de violència cap a  les dones.
• La globalització de les violències masclistes, i el repunt de la violència contra dones i xiquetes a tot el món, emparada per la falta de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic.
• La cultura de la complicitat que promou la falta de reacció social i política front els maltractes, violacions, segrests, tracta i assassinats de dones arreu del món.
• L’actitud constant de NO voler creure la paraula de les dones, que du a moltes víctimes a desconfiar de la justícia i a no denunciar.
• La falta de voluntat política per donar compliment a la legislació pròpia i a la internacional que, com a país, s’ha subscrit i ratificat.
• La diversitat i especificitats de les violències suportades per les dones lesbianes, transsexuals i totes aquelles que no s’ajusten a la heteronormativitat.
• La croada del govern del PP contra la igualtat, que reforça la ideologia misògina, legisla contra els drets de les dones, com s’ha intentat fer amb la llei Gallardon, i elimina qualsevol contingut educatiu en matèria d’igualtat i prevenció de violència, com s’ha fet en la LOMCE.
• La reforma de l’administració local que elimina els serveis d’ajuda més pròxims i acaba amb el “Instituto de la Mujer”.
• La manca de dotació i retallades de recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista. Al País Valencià tenim 17 Oficines menys d'atenció a les víctimes i només 4 centres 24 hores.
• La falta de responsabilitat i impunitat d’alguns personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones.  
• La invisibilització i menysvaloració de les tasques de cura i criança, realitzades majoritàriament per les dones, enfront la hipocresia d’incloure al PIB de l’estat el producte econòmic de la prostitució.
• La culpabilització de les dones quan desisteixen de seguir els processos judicials i alhora la victimització que aquests processos generen a les dones que decideixen continuar-los.
• La reducció de les ordres de protecció per a les dones, i el pocs casos en què els agressors són condemnats, només el 9,8% . 

Per tot això, EXIGIM:

• La promulgació i seguiment de lleis i polítiques internacionals que protegisquen a la dona, que combaten la discriminació, que fomenten la igualtat de gènere i que ajuden a adoptar normes culturals i socials més pacífiques.
• Cap pas enrere en matèria legislativa sobre els drets que tant han costat de reconéixer.
• La consideració del terrorisme masclista com a qüestió d’estat i l’adopció immediata de les mesures per eradicar-lo.
• La reposició i reintegrament de totes les partides pressupostàries, programes i fons en matèria de prevenció i assistència a la violència de gènere.
• La inversió en programes d’igualtat, educació i formació, així com en campanyes de prevenció, que són pilars bàsics de la lluita contra la violència masclista.
• La garantia del dret al treball en igualtat de condicions que els homes, amb protocols d’actuació enfront de la violència masclista.
• Les expulsions o dimissions immediates dels personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones.  

La violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix, i és obligació dels estats eradicar-la.

La denuncia de la violència de gènere no és qüestió només d’un dia, ni d’un país, sinó de tots els dies de l’any i de tots els països del món.

Seguim i seguirem mantenint-nos fermes en la manifestació i reivindicació constants del  nostre dret a viure sense violència.

JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!

NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!

                                                    Xarxa de Dones de la Marina Alta, 25 de novembre de 2014

(1) Dades de la OMS i de “ONU Mujeres”