Em puge a un tren

Ahir, al matí, em vaig pujar a un tren. Vaig arribar just, vaig comprar el bitllet, vaig córrer, i va ser entrar en el vagó, va sonar el xiulet i es van tancar les portes. Un parell de segons més i he d'esperar mitja hora per a poder pujar al següent. A l'assentar-me visualitze similituds a esta pujada al tren. I escric.

El dia anterior, també em vaig pujar a un tren, el tren dels compromisos i el compliment de la paraula donada. Dos compromisos van ser els que vaig adquirir, i coneixent-me, compliré.

Amb Vicente Bolufer i el seu projecte, em vaig comprometre des del primer moment, ell ha comptat amb mi i té el meu compromís i la meua paraula.

Per això, des de hui, i amb la periodicitat que esta vida angoixada i de presses que deixa poc de temps per a la reflexió, intentare plasmar la meua opinió. Opinió, que de segur no coincidirà amb més d'un lector-seguidor.

Estic al corrent, que com tot el món i si eres conegut més, tinc una etiqueta, la qual m'identifica, i segons qui m'etiquete, eixa etiqueta tindrà un color i una sigla.

Al meu l'etiquetaje, no em va a llevar el son, sempre que qui etiquete, encara que errat, respecte l'opinió i no es produïsca la desqualificació, i menys l'insult, tal com s'estan escoltant en els mitjans de comunicació últimament, i que els ciutadans, mimetitzen i usen sense un mínim d'inconvenient.

El meu compromís inclou opinar del que crega convenient, respectant les opinions no coincidents, podent rectificar la meua opinió si es demostra el meu error.

Apel•le, en els meus escrits d'entrada a qualsevol mitjà escrit, a l'esperit que impregne els actors de la Transició Espanyola. Els ajustos que els diferents grups polítics van haver de realitzar i renunciar, són per a mi, i haurien de ser per als actuals dirigents, un senyal i guia de les seues actuacions. No em canse d'apel•lar a la torná d'aquell consens i és per a mi lema del meu compromís.

El consens no és casual, necessita una voluntat d'arribar a ell. Arribar a un acord, aprofitant les coincidències, intentant acostar les divergències, i aparcant les innegociables.

El segon compromís adquirit ho és amb la comunitat d'afectats per la malaltia de Parkinson. La meua associació a la de València i la meua voluntat de participar en totes les activitats que puguen suposar ajuda i millora en les condicions dels afectats, és ferm, per això jo allí estaré, quan es requerisca.

La modernitat d'Internet, que oferix possibilitats d'arribar a segments de public als que els interessa en este moment, mantindre informats els seus associats o crear un estat de confiança amb si mateixos i amb els altres, és un camp a què no renunciaré i des d'esta columna aniré potenciant.

La participació en la gravació d'un reportatge i l'entrevista, durant la celebració de la MARATO de Canal 9, és una part del meu compromís-aposta.

L'aposta és que ací guanya tot el món. Les investigacions i l'estudi del mal existixen, per això fa falta que ajudem, participem, i traslladem la informació, i tot allò que des de l'organització podem fer.

I a la societat demanar-li, suport econòmic, compromís, comprensió, afecte i paciència.

Vicent Ibañez