Quan el 18 de juliol era festa

Fa 36 anys es va celebrar l'última gran festa gran del règim polític que va regir Espanya des de 1940. Es celebrava el fet que una part d'espanyols es llançaven a mort contra la resta. I recíprocament. El producte de l'èpic  despertar va ser la  MORT DE MES D'UN MILIÓ D'ESPANYOLS A LES MANS D'ALTRES ESPANYOLS.

El 18 de juliol era festa nacional, amb desfilada militar, nomenament dels custodis de la ideologia dominant, “els 40 d'Ayete”. Compliment amb una recepció als ambaixadors Al Palau d'Orient.

En les fatxades de les esglésies una creu i una llista dels morts dels anys de la guerra, tots ells de l'equip bèl·lic guanyador. Els perdedors, esborraments i en les fosses anònimes. Eixe dia una desfilada enfront de la creu i una corona de llorer.

Les ciutats i els pobles, tenien la data retolada en plaques  anomenant els carrers, places i avingudes.

Durant anys va ser la festa central. S'esperaven les paraules tremoloses del “Cabdill per la gràcia de Déu”.

I es ganduleja durant un dia. Per a alguns coincidia amb el començament de les vacacions.

Eixe dia altres començaven el temps de platges i discoteques.

A casa teníem l´aniversari d´un familiar.

Era per tant el 18 de juliol una data i una frase amb moltes connotacions.

Però hi ha un altre 18 de juliol, el de 1938, este molt menys conegut, en el que un home hui poc reconegut, ja que, sorprenentment, no se li ha rehabilitat, pronunciava un discurs a què se li coneix per  “Paz, pietat i perdó”, en ell, el llavors president de la Republica espanyola, Manuel Azaña, llança un missatge de reconciliació en el moment en què la guerra civil es trobava en plena voràgine de sang i foc:

"Mai ha sabut ningú ni ha pogut predir ningú el que es funda amb una guerra; mai! Les guerres, i sobretot les guerres civils, es promouen o es desencadenen amb estos propòsits, fins on arriba l'agudesa, l'enginy o el talent de les persones; però mai en cap guerra s'ha pogut descobrir des del primer dia quins seran les seues profundes repercussions en l'orde social i en l'orde polític i en la vida moral…"

Ja pròxim el 18 de juliol, en 2011, no pareix transcorregut el temps, les actituds dels ciutadans i la frivolitat dels nostres polítics, ens recorda que el deteriorament de la convivència porta a la baralla, odi i destrucció d'uns per altres, siguen els que siguen els altres. No existem ni pares ni germans. El modern dret de cuixa és, la rapinya i l'acumulació de poder, l'acceptació de dons i la crencia del do diví de la concessió del poder.  Als polítics actuals només els falta encunyar monedes amb el seu pròpia esfinx i la llegenda del vell dictador “Cabdill d'Espanya per la gràcia de Déu”.

Els moviments cívics, paral·lels als tradicionals partits polítics, guanyen adeptes, en detriment dels partits dogmàtics i tancats. Potser esta siga una solució, desfer la maquinària rutinària i servil en la que s'han convertit els partits polítics tradicionals.

I veure si es pot fer lluir nous fars que assenyalen els ports on hi ha

Pau

Pietat

Perdó

Perquè,

No hi haurà pau si hi ha calúmnia i mentida.

No hi haurà pietat si fomentem l'odi i l'acarnissament cap al proïsme.

No hi haurà perdó si l'ofés és xafat

Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat

vicentibanyez@vicentmarroixest.cat

 Al jutge Baltasar Garzon, a qui ningú vol perquè va tocar a tots: ETA, narcos, baquers, politics, PSOE, PP, jutjes, etc. I a qui descarada i vergonyosament la democràcia espanyola ha exiliat. Quant amb la seua iniciativa, ara  paralitzada, es compliria el fet de donar pau als morts, pietat del fills y perdo de tot el pasat:

“Que una investigació siga difícil no significa que siga impossible ni de bon tros general. General i sistemàtica va ser l'acció criminal desplegada, i, ara es tracta de delimitar els aspectes concrets i particulars que poden ser objecte d'investigació i, per això, s'han marcat i identificat els diferents grups de víctimes i per això es tracta de quiratar al màxim el nombre de les mateixes i per això la Justícia ha d'actuar, en cada una de les jurisdiccions que siguen competents”.

Interlocutòria del jutge Garzón de 18/11/2008